En el centre escolar conserva les antigues maquines i teixits de la antiga fabrica. Les maquines ja estàven un poc destroçades de lo que eren.
En les classes de la "ESO" hi habita amb les altres classes el curs 4ºdiver, hon la gent volía estodiar i no podien o per gent vagues.
Eren nou alumnes en la classe, cinc atlotes i quatre atlots.
Estàben per la segona evaluació. La gent ja començaben a estodia pels exàmens.
Cati i na Laura eren dos companyes de quart de diver, estàben per els pasadisos sercat un quadern, que havía perdunt na Laura. Cati li va preguntar a na Laura mentres sortien de s'ha classe de música.
-¿Quina va ser l'ultima classe que em tengut?
-Emm... crec que en l'aula del taller de tecnologia: Va dir na Laura un poc du dosa.
Na Laura i na Cati se anaren al taller. En arribar, na Cati va intentar a obrir la porta, pero era inutil, no podia obrir.
-Pareix que l'han tancada amb clau: Va dir na Cati sospirant a na Laura.
Na Cati i na Laura quan es varen donar la vota per tornar a classe, es va sentir com la porta s'obria deslizant a poc a poc.
Na Lur es va donar la volta i es va quedar boca badada i va dir.
-Ey! Cati, mira està oberta!, mare meva quina poca força tens per obrir una porta corredora.
Cati no va dir res, les dos alumnes entraren al taller, però na Cati tenia s'ha duta de el perquè no es va obrir quan ella va intentar obrir.
Na Laura començà a mirar i cercar per tot, davall les taules, cadires, etc...
-Jooo tia no hi es...: Va dir na Laura cansada de cercar.
Na Cati abans de anar sen del taller, es va quedar observant una de ses antigues maquines de la fabrica.
-Espera un moment Lura: Va dir na Cati dirigint cap a la maquina.
Na Cati va estar mirant al voltant de s'ha maquina. S'ha finestres estaven obertes, i des de allà va entrar un cop ve vent, que va fer volar polsina de l'aula. Es va senti un renou a folls.
Na Cati se va donar sa volta. El quadern estava damunt una tauleta petita.
-Mira Laura, està aquí el quadern: Va dir na Cati men-tres agafava el quadern.
De cop l'aula se es va començar a posar obscura, les finestres es tancaren a poc a poc, fins quedares sense llum l'aula.
Na Lura i na Cati començaren a corre asustades cap a la porta per sortir.
-S'ha porta no s'obri!!: Va dir na Laura intentant obrir la porta.
De cop la maquina es va posar en marxa tota sola, les seves rodes oxidades rodaven. Tenia un renou molt degradable per el seu metall estropellat.
-Tia que es mou tot sol!, Que feim ? : Va dir na Laura aferrada del bras de na Cati, tota asustada.
De cop en l'aula fosca va sorgir d'amunt la maquina un petit llum empobreix i difuminat, tenia forma de persona. Na Laura i na Cati estaven abrasades amb molta por, no sabien que fer, domés miraven aquella cosa desconeguda amb por.
De cop aquella cosa va començar a parlar.
-No tingueu por nines...., domés vull una cosa.... .
Na Laura i na Cati estaven tant asustades que no dellen res, però no Laura va preguntar-li.
-Qui ets? i que vols?!.
-Som Damià Mayor...,soc el propietari de la antiga fabrica: Va dir el homo.
Na Cati i na Laura es varen quedar mirant-se entre elles i varen dir.
-Es a dir que ets un fantasma, no?
-Si, i os vull demanar una cosa que es molt important per a mi per tota aquesta gent que han estat en aquesta fabrica... .
Na Cati i na Laura es posaren a escoltar atentament.
L'esperit va començar s'ha seva disputa.
-Aquesta fabrica convertida amb un centre escolar, per a jo i per els treballadors es la nostra vida, tot. Però no esteim llens contents amb lo que feis els alumnes de aquest centre....., tracteu l'escola molt mala ment no respecteu llens l’higiene, a les altres persones, i molt més..., i ma agradaria que fegueu un esforç per evitar un poc tot això.
Na Cati i na Laura es varen a posar a avisar a tothom, de lo que teníem que fer, tenir el centre mes ven cuidada.
Es varen repartir per totes les classes de la ESO.
Però la gent s'envaren en riure de elles dues.
-Perquè em de fer tota aquesta tonteria??: Va preguntar un alumne de 4ºd'eso.
-puees...: Na Cati no sabia que dir, no podia dir que ho havia dit un esperit, però na Lura de ravi o va mollar:-Pues per que o vol el esperit d'en Damià Mayor!!.
S'ha gent es va quedar en silenci durant quatre segon, i de cop es varen començar a riure de elles dues.
-Deu meu quina tonteria jajaja!!
-Però a qui se li acudeix!.
La majoria de nins i nines estaven d’acord però e i la resta de gent pasava i es burlava de elles.
De cop es va començar a fer fosca, va aparèixer en Damià Mayor tot enfadat.
-Com vos atreviu a en riunervos de elles quan domes volen fer bé!!! Qui no respecti ses normes, ses li veran en jo!!.
Plof va desaparèixer.
Els alumnes es varen quedar mirant a les dues alumnes de diver. Tot els alumnes que es varen en riure es varen disculpar.
-A partir de demà a fer neteja!!: Varen dir tots.
Es Liceu des de aquell dia varen respectar més les normes. Damià Mayor no va aparèixer mai més, per fi va poder descansar amb els seus treballadors.
FIN
Catalina García Terrasa 4ºdiver
